Un resum de tot plegat!

i amb aquesta última entrada, ens acomiadem, amb un gran regust de boca, la motxilla plena de bones experiències i amb la il.lusió d’haver conegut joves d’arreu de Catalunya implicats, motivats, alegres i crítics amb la societat que els envolta. Esperem poder-hi tornar l’any que ve! Un gran fins sempre!

de qualiaalba

“Dream as if you’ll live forever, live as you’ll die today.”

Family

Dear all my darlings,

I tried to write a text that wouldn’t involve so many emotions, but it turned out that it was not possible. I read your writings on my t-shirt when I got home. I was really happy when I saw how you actually “saw” all of our time spend together. I am also happy because I can see that we changed a little bit of your perspective on life. How to understand someone except yourself is a really hard thing to do but in the end you did it. All of you became really good friends, because you felt empathy towards some things and that’s also one more thing that a lot of people don’t feel these days inthe world that we live today. Just remember if you want, you can.

It has been only a day and I feel that I miss you all so much. I hope that you are good and that you are remembering this experience. For some of you this was the first one, but for all of you I wish that you learned something from it. From all of the monitors I can truly say that you have been one very interesting group.  All of you carry something special and with all of you it was amazing to talk, because you always had the best stories. I know that I will miss waking up in the morning with “Ferrans alarm”, going to work everyday and just seeing ground, our walks after work, our meals, our nights. We did a lot of things together and every problem we had we said it.

All of you made this adventure really special for us and we thank you for that. Maybe we will meet again someday.

“Dream as if you’ll live forever, live as you’ll die today.”

VedranaHorvat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Familia

 

Estimats carinyos meus,

He intentat escriure un text que no involucrés tantes emocions, però va resultar no ser possible. Vaig llegir els vostres escrits quan vaig arribar a casa. Em vaig posar molt contenta quan vaig veure que havíeu apreciat tot el temps que havíem passat junts. També estic contenta perquè veig que hem canviat una mica la nostra persectiva de la vida. Com entendre a algú més a part d’un mateix és una cosa molt difícil d’aconseguir però al final ho vau fer. Tots vosaltres vau esdevenir molt bons amics, perquè sentíeu empatia cap a algunes coses i això és quelcom que la gent no sent en aquest temps en el món que vivim avui. Només recordeu que si voleu, podeu.

Només ha passat un dia i sento que us trobo a tots molt a faltar. Espero que estigueu sent bons i que estigueu recordant aquesta experiència. Per alguns de vosaltres ha estat la primera, però per a tots vosaltres desitjo que hagueu après alguna cosa d’ella. Per part de tots els monitors puc dir, de veritat, que heu estat un grup molt interessant. Cada un de vosaltres porteu alguna cosa especial i amb tots vosaltres és fantàstic parlar, perquè sempre teniu les millors històries. Sé que trobaré a faltar llevar-me cada dia amb “L’alarma d’en Ferran”, anar a treballar cada dia i només veure terra, les nostres caminades després de treballar, els nostres àpats, les nostres nits. Hem fet moltes coses i cada problema que teníem ho dèiem.

Tots vosaltres heu fet aquesta aventura molt especial per a nosaltres i us donem les gràcies. Potser algun dia ens trobem un altre cop.

“Somia com si haguessis de viure per sempre, viu com si haguessis de morir avui.”

VedranaHorvat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Familia

Queridos todos mis amores,
Traté de escribir un texto que no implique tantas emociones, pero resultó que no era posible. Leí vuestros escritos en mi camiseta cuando llegué a casa. Yo estaba muy feliz cuando vi cómo en realidad apreciasteistodos nuestros tiempos juntos. También estoy feliz porque veo que cambiamos un poco nuestra perspectiva de la vida. Cómo entender a alguien excepto a ti mismo es algo muy difícil de hacer pero al final lo hicisteis. Todos vosotros os habéis convertidoen muy buenos amigos, porque sentíais empatía hacia algunas cosas y eso también es algo más que un montón de gente no siente estos días en el mundo que vivimos hoy. Recordad que si queréis, podéis.

Ha sido sólo un día y me siento que extraño mucho a todos. Espero que seáis buenos y que estéis recordando esta experiencia. Para algunos de vosotros fue la primera, pero para todos vosotros deseo que hayáis aprendido algo de ella. De todos los monitores verdaderamente puedo decir que habéis sido un grupo muy interesante. Todos llevaís algo especial y con todos fue increíble hablar, porque siempre teníais las mejores historias. Sé que extrañaré despertar cada mañana con «La alarma de Ferran», ir a trabajar todos los días y ver solo tierra, nuestros paseos después del trabajo, nuestras comidas, nuestras noches. Hicimos muchas cosas juntos y todos los problemas que teníamos lo dijimos.
Habéis hecho esta aventura muy especial para nosotros y os damos gracias por eso. Tal vez nos encontraremos algún día.
«Sueña como si vivieras para siempre, vive como si te fueras a morir hoy».

Vedrana Horvat

de qualiaalba

No és un adéu per sempre!

 

 

 

És un adéu per uns instants i uns fins sempre!

Des  de l’equip de monitors us volem donar les més sinceres gràcies per fer-nos passar uns dies magnífics, plens d’experiències i vivències que hem pogut compartir amb un grup de nois i noies que ens heu ensenyat molt més del que us penseu.

En breu penjarem el vídeo de comiat.
fas

de qualiaalba

Diari de Camp: DIA 13

Dia 13

Avui és un divendres molt més diferent del que ens pensàvem. De bon matí, ens hem llevat i, en mirar per les finestres, el cel estava ple de llamps, núvols negres i sobretot pluja. Així doncs, el nostre últim dia va resultar ser ahir, per tant, podem dir que les excavacions al poblat íber del Pla de les Tenalles fetes pel camp de treball jove del Talladell del 2014, estan oficialment acabades. Com que no teníem res a fer, els monitors han planejat, amb els mateixos arqueòlegs, una visita a l’exposició del museu d’història comarcal de l’Urgell per la tragèdia medieval del Call Jueu. Després d’això, ens hem dividit en grups segons les nostres preferències: Uns han ajudat a Artis, el taller d’art de l’associació, altres estem escrivint al blog, més gent ha decidit anar ajudar al casal de Quàlia que es fa alo mateix molí , altres a endreçar eines i netejar i, per últim, un altre grup ha decidit preparar el bivac d’aquesta nit i preparar l’esmorzar.

A la tarda, després d’una altra i última sessió de piscina, hem sopat al taller, i hem marxat cap al Talladell a buscar les coses pel bivac, on després ens hem dirigit i hem estat parlant una estona, just abans d’adormir-nos i dirigir-nos, finalment, al que és el nostre últim dia sencer aquí al camp.

Día 13

 

Hoy es un viernes mucho más diferente de lo que nos pensábamos. Por la mañana, nos hemos levantado y, al mirar por las ventanas, el cielo estaba lleno de truenos, nubes negras y sobretodo lluvia. Así, entonces, el ultimo día resultó ser ayer, por tanto, podemos decir que las excavaciones en el poblado íbero del Pla de les Tenalles echas por el campo de trabajo joven del Talladell del 2014, están oficialmente acabadas. Como que no teníamos nada que hacer, los monitores han planeado, con los mismos arqueólogos, una visita a la exposición del museo de historia comarcal del Urgell por la tragedia medieval de Call Jueu. Después de esto, nos hemos dividido en grupos según nuestras preferencias: Unos han ayudado a Artis, el taller de arte de la asociación, otros estamos escribiendo al blog, más gente ha decidido ir a ayudar al Casal de Quàlia que se hace en el mismo Molí, otros a recoger herramientas y limpiar y, por último, otro grupo ha decidido preparas el vivac de esta noche y preparar el almuerzo.

Por la tarde, después de otra y última sesión de piscina, hemos cenado en el taller y nos hemos ido hacia el Talladell a buscar cosas por el vivac, donde después nos hemos dirigido i hemos estado hablando por un tiempo, justo antes de dormirnos y dirigirnos, finalmente, a lo que es nuestro último día entero aquí en el campo.

Day 13

Today  it is a Friday much more special than what we thought. In the morning, we have raised, and looking through the windows, the sky was full of thunder, black clouds and rain above all. Thus, then, the last day turned out to be yesterday, therefore, we can say that the excavations in the Iberian settlement of the Pla de les Tenalles made by the young field of the Talladell of 2014, are officially finished. Since we had nothing to do, monitors have planned, with the same archaeologists, a visit to the exhibition of the Museum of local history of Urgell by the medieval tragedy of Call Jueu. After this, we’ve divided into groups according to our preferences: ones have helped Artis, the association art workshop, others we are writing the blog, more people has decided to go help the Casal of Qualia which is made in the same Molí, others to collect tools and clean and, finally, another group has decided to prepare the bivouac in tonight and prepare lunch.

In the evening, after another and last session of pool, we dined at the workshop and we went to the Talladell to find things for the bivouac, where we have then directed and have been talking about for a while, just before sleeping and direct us, finally, to what is our last full day here in the camp.

 

de qualiaalba

Diari del Camp: DIA 12

i avui hem sortit a TV3!

http://www.tv3.cat/videos/5186852/Camp-de-treball-inclusiu-a-El-Talladell

Dia 12

 

Aquest matí tal com vam fer la resta de dies, hem anat al Pla de les Tenalles a fer la nostra arqueologia matinal. Ha estat el penúltim dia d’excavacions tot i que els nostres arqueòlegs professionals es quedaran dues setmanes més a fer la feina pendent.

Molt cansats de la feina del matí, a la tarda vam tornar a la piscina a descansar una estona, tot i que alguns van estar-hi poca estona en motiu d’un voluntariat al vespre en una sardinada i marinada a l’Associació Alba. Al cap d’una estona, tots vam sopar allà i vam tenir una estona de lleure per a escoltar el grup que tocava o per voltar per l’associació. A continuació, com que havia estat una nit força moguda i a més plovia, vam tornar tots al molí per descansar a la nit.

Día 12

 

Esta mañana tal y como hemos echo todos los días, hemos ido a el Pla de Las Tenalles a hacer nuestra labor arqueológica de cada mañana. Ha estado el penúltimo día de excavaciones todo y que nuestros arqueólogos profesionales se quedaran dos semanas mas d acabar la faena.

Muy cansados de la faena de la mañana, por la tarde fuimos a la piscina a descansar  un rato, aunque algunos estuvieron poco rato en motivo de un voluntariado de por la tarde hicieron una asardinada y una marinada  a la Asociación Alba. Al cabo de un rato. Todos fuimos a cenar en la a asociación y tuvimos un ratito de tiempo libre para escuchar al grupo que tocaba o para dar una vuelta por la asociación. A continuación, como había estado una noche bastante movida y además llovía volvimos al molino para descansar durante  la noche.

 Day 12

This morning as we have echo every day, we went to the Pla of the Tenalles to our archaeological work every morning. It has been the penultimate day of excavations all and our professional archaeologists to stay two weeks more d end task it.
Very tired of the slaughter of the morning, in the afternoon went to the pool to rest awhile, although some were a little while in a volunteer reason of the afternoon made a  sardine and a marinade to the Alba Association. After a while. All went to dinner at the Association and had a moment of free time to listen to the group playing or for a ride by the Association. Then, as it had been a night quite moved and also rained we returned to mill to rest during the night.

 

de qualiaalba

Diari de Camp: DIA 11

Dia 11

Avui, 23 de juliol, quan només queden quatre dies per acabar el camp, estem veient grans avanços en la nostra excavació i estem trobant coses que ni nosaltres mateixos pensàvem que trobaríem: Cases i murs nous, peces inesperades… Però tot i així encara volem més i  seguim treballant, tal com hem fet aquest matí. A la tarda hem anat a la piscina, com sempre. Aquesta nit anirem a veure un cinema a la fresca que es fa a la ciutat de Tàrrega, en el que mirarem Barcelona nits d’estiu.

Avui, però, és un dia especial. Hi ha algú que avui fa onze anys i des d’aquí al camp et volem desitjar, sobretot jo, la teva germana, moltes felicitats i que passis un gran dia, tot i que potser és una mica tard i fins i tot ja ha passat el teu dia. Aquest és el meu regal i espero que t’agradi, per molts anys!

Día 11

Hoy, 23 de julio, cuando solo quedan cuatro días para acabar el campo, estamos viendo avances en nuestra excavación y estamos encontrando cosas que ni nosotros mismos pensábamos que encontraríamos: Casas y muros nuevos, piezas inesperadas… Pero aun así aun queremos mas y seguimos trabajando, tal como hemos hecho esta mañana. Por la tarde hemos ido a la piscina, como siempre. Esta noche iremos a ver un cine al aire libre que se hace en la ciudad de Tàrrega, en el que veremos Barcelona nits d’estiu.

Day 11

Today, 23th July, when there are only four days left to finish the camp, we are seeing progress in our excavation and we’re finding things that nor ourselves thought we would find: houses and new walls, unexpected parts… But yet we still want more and continue to work, as we have done this morning. In the afternoon we went to pool, as always. Tonight we will go to see a film in the open air which is made in the town of Tàrrega, where we will see Barcelona nits d’estiu.

 

 

 

de qualiaalba

Diari de Camp: DIA 10

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Dia 10

El dimarts va ser totalment normal, però ens agradaria parlar-vos del que fa el que se’n diu el grup de servei mentre els altres treballen. A part de preparar-nos l’esmorzar, aquest grup organitza el joc del camp de batalla, una competència entre tota la resta de grups per trencar una mica mentre es treballa. El d’aquest dia, que van preparar els Ilergets, va ser especialment destacable. El Guarròmetre va ser una competició per a veure qui acabava més brut de terra.

A la tarda vam anar a la piscina com la resta de dies, i al vespre vam tenir temps lliure per a escollir les activitats que nosaltres volíem.

Día 10

El martes fue totalmente normal, pero nos gustaría hablaros de lo que hace el grupo de servicio mientras los otros trabajan. A parte de preparar el desayuno, este grupo organiza el juego de campo de batalla, una competencia entre el resto de grupos por romper un poco mientras de trabaja. El de este día, que prepararon los Ilergets, fue especialmente destacable El Guarrómetro fue una competición por ver quién acababa mas lleno de tierra.

Por la tarde fuimos a la piscina como el resto de días, y por la noche tuvimos tiempo libre para escoger las actividades que queríamos.

Day 10

Tuesday was quite normal, but we’d like to talk about what makes the service group while the others work. Apart from breakfast, this group organizes the game of battlefield, a competition between the other groups to break a little while of work. Especially was the one that this day the Ilergets prepared: The Guarròmetre was a competition to see who was more full of Earth.

In the afternoon we went to the pool as the rest of the day, and at night we had free time to choose the activities that we wanted to.

de qualiaalba

Diari de Camp: DIA 9

Dia 9

 

Aquest dilluns dia 21, va ser un dia totalment normal dins la nostra rutina al camp de treball. Al matí, com sempre, de 9 a 1, vam estar treballant al camp. Després vam dinar tots junts al molí i, a la tarda, vam anar a la piscina.

El més destacable del dia va ser l’activitat de nit: Tot i que era força lliure, al camp de futbol del poble es va fer un taller de relaxació mentre miràvem les estrelles i, fins i tot, alguns dormien ja que havien acabat molt cansats del dia.

Día 9

 

Este lunes día 21, fue un día totalmente normal dentro de nuestra rutina en el campo de trabajo. Por la mañana, como siempre, de 9 a 1, estuvimos trabajando en el campo. Después almorzamos todos junto en el Molí y, por la tarde, fuimos a la piscina.

Lo mas destacable del día fue la actividad de noche: Aunque fue bastante libre, en el campo de futbol se hizo un taller de relajación mientras contemplábamos las estrellas y hasta algunos dormían porque habían acabado muy cansados del día.

Day 9

 

This Monday 21, was a totally random day in our routine in the working camp. In the morning, as always, from 9 to 1, we were working on the camp. After we all had dinner in Talladell and, in the afternoon, we went to the pool.

The most notable thing of the day was the night activity: Even it was it was very free, in the football camp, there was relaxation while we were looking to the stars and some slept because they were really tired from the rest of the day.

de qualiaalba

Diari de Camp: DIA 8

Dia 8

Avui ens hem llevat cap a les onze del matí, perquè la son i el no-fer-res del dissabte ens han tingut esgotats. Tant bon punt ens hem llevat (després d’esmorzar) ens hem posat a preparar entrepans per a l’excursió del dia: El pantà de Camarassa.

Hem trigat una estona a arribar, però el viatge ha sigut entretingut (hem anat cantant cançons, escoltat imitacions del Pato Donald…) i ha valgut la pena per veure les espectaculars vistes que ens deparaven: un llac, del qual no podies veure el principi ni imaginar el final (no vam poder veure El Pont del Santi), arbres i muntanyes. Simplement increïble.

Després de dinar alguns s’han banyat al llac i altres s’han conformat, simplement, amb  fer una guerra d’aigua amb la que, les víctimes, hem quedat totalment xops. Però, massa d’hora, ha arribat el moment de marxar cap al Taller a dutxar-nos i sopar, perquè els monitors ens tenien una gran sorpresa preparada: a la nit hi hauria pluja d’estrelles.

Tant bon punt hem arribat al molí, tots hem agafat la nostra màrfega/aïllant, el sac de dormir i, per què no dir-ho, varies capes de roba, i ens hem dirigit cap el camp de futbol. A l’inici no es veien gaire les estrelles, però mica en mica (després de bufar una estona) els núvols han marxat i ens han deixat veure un cel brillant i pigat d’ estrelles, cada una més bella que l’anterior. Hi havia varies estrelles fugaces, estrelles que es movien lentament i milions de constel·lacions visibles; és una visió difícil d’oblidar.

Malgrat la bellesa, comença a arribar el toc de queda, per tant hem entrat cap al molí somiant en aquell cel i el meravellós dia que hem viscut.

Fins demà!

 

Día 8

Hoy nos hemos levantado a las once de la mañana, porqué el sueño y el no-hacer-nada del sábado nos han agotado. Justo después de levantarnos (y de desayunar) nos hemos puesto a preparar los bocadillos para la excursión del día: El pantano de Camarassa.

Hemos tardado un rato a llegar, pero el viaje ha sido entretenido (hemos cantado canciones, escuchado imitaciones del Pato Donald…) y ha valido la pena para ver las espectaculares vistas que nos esperaban: un lago, del cuál no podías ver el inicio ni imaginar el final (no pudimos ver El Puente de Santi), árboles y montañas. Simplemente increíble.

Después de comer algunos se han bañado al lago y otros se han conformado, simplemente, con hacer una guerra de agua en la que, las víctimas, hemos acabado empapadas. Pero, demasiado temprano, ha llegado el momento de volver al Taller a ducharnos y cenar, porque los monitores nos tenían preparada otra gran sorpresa: por la noche habría una lluvia de estrellas.

Tal i como llegamos al molino, todos hemos cogido nuestro aislante/esterilla, el saco de dormir y, por qué no confesarlo, varias capas de ropa, y nos hemos dirigido hacia el campo de fútbol. Al principio no se veían muchas estrellas, pero poco a poco (después de soplar un rato) las nubes se han ido y nos han dejado ver un cielo brillante y lleno de estrellas, cada una más bella que la anterior. Había varias estrellas fugaces, estrellas que se movían lentamente y millones de constelaciones visibles; es una visión difícil de olvidar.

Pese a la belleza, el toque de queda empieza a asomarse, así que hemos vuelto al molino a soñar con el increíble cielo y el maravilloso día que hemos vivido.

Hasta mañana!

 

Day 8

Today we have raised to eleven o’clock in the morning, because the non-do-nothing on Saturday get us exhausted. Just after getting up (and breakfast) we have set out to prepare snacks for the excursion: the reservoir of Camarasa.

We have taken a while to arrive, but the journey has been entertaining (we have sung songs, heard imitation of Donald Duck…) and worth it to see the spectacular views that were waiting for us: a Lake, which you could not see the beginning or imagining the end (we couldn’t saw the bridge of Santi), trees and mountains. Simply incredible.

After eating some have bathed the Lake and others have been formed, simply do a water which, victims, war have ended up soaked. But too early, the time to return to the workshop to shower and dinner, has come because the monitors had us prepared another surprise: the evening there would be a rain of stars.

Such i as we arrived at the mill, all we’ve got our insulation/mat, sleeping bag and, why not admit it, several layers of clothes, and we have directed toward the football field. Many stars were not seen at the beginning, but slowly (after blowing a while) clouds are gone and have left us to see a bright sky full of stars, each one more beautiful than the last. There were several shooting stars, stars that moved slowly and visible constellations million; It is an unforgettable vision.

Despite the beauty, the curfew begins to take a look, so we have returned to the mill to dream with the amazing sky and the wonderful day that we have experienced.

Since tomorrow!

de qualiaalba

Diari de Camp: DIA 7

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Dia 7

Per fi, després d’una esgotadora setmana, de suar varies samarretes i d’una gran quantitat de durícies, arribem a dissabte.  Tot i tenir les onze com a hora límit per llevar-nos, alguns vam voler matinar una mica per aprofitar el dia. Tot i això la nostra voluntat no va ser tant forta com la son que arrossegàvem de tots aquests dies, així que només van ser un parell qui es van llevar una hora abans.

Cap a les dotze ens vam desplaçar cap a Tàrrega i, un cop allà, ens vam permetre el goig de perdre’ns una estona per la ciutat. Després de dinar i de refer-nos de la caminada, va ser l’hora de moure’ns per Tàrrega, ara moguts per Whatsapp.

En aquesta gimcana, ens havíem de moure per la nostra acollidora ciutat, seguint les varies activitats que ens anaven indicant per Whatsapp, que anaven  des de cantar una cançó fins a declarar-se a una sabata (la meva estimada sabata), passant per gravar un videoclip, fer-nos varies fotos i parlar amb alguns Tarreguins.

A la nit, ja una mica cansats d’esbojarrar-nos, vam decidir fer una petita sessió de cine. Tot i això, alguns vam preferir gaudir de la nostra passejada nocturna fins les dues. Quan vam acabar de caminar, a dormir.

 

Día 7

Por fin, después de una agotadora semana, de sudar varias camisetas i de una gran cantidad de callos, llegamos a sábado.  A pesar de tener las once como hora límite para levantar-nos, algunos quisimos madrugar para aprovechar el día. Pero nuestra voluntad no fue tan fuerte cómo el sueño que arrastrábamos de todos estos días, así que solo un par de nosotros se levantaron una hora antes.

Hacia las doce nos desplazamos hacia Tàrrega y, una vez allí, nos permitimos el placer de perdernos un rato por la ciudad. Después de almorzar y de recuperarnos de la caminata, llegó el momento de movernos por Tàrrega, ahora movidos por Whatsapp.

En esta gincana, nos teníamos que mover por nuestra acogedora ciudad, siguiendo las actividades que nos iban comunicando por Whatsapp, que iban desde cantar una canción hasta a declararse a un zapato (mi querido zapato), pasando por grabar un videoclip, hacernos varias fotos i hablar con algunos Tarreguins.

De noche, ya un poco cansados de alocarnos, decidimos hacer una pequeña sesión de cine. A pesar de esto, algunos preferimos disfrutar de nuestro paseo nocturno hasta las dos. Al terminar de andar, a dormir.

Day 7

On the 7th finally, after an exhausting week, of several t-shirts sweat and of a great quantity of corns, we come to Saturday. Although we could wake up at eleven, some of us wanted to get up early to seize the day. But our will was not stronger than the sleep that we have after of all these days, so only a couple of us got up an hour before the time limit.

About twelve o’clock we move to Tàrrega and, once there, we allow ourselves the pleasure of getting lost awhile for the city. After having lunch and after recovering of the trek, there came the moment to move for Tàrrega, now moved by Whatsapp.

In this gincana, we had to move for our cozy city, following the activities that they were communicating to us for Whatsapp, which were going from singing a song up to declaring itself to a shoe (my dear shoe), passing for recording a pop video, to make several photos and speak with some Tarreguins.

At night, a bit tired of going crazy, we decide to do a small session of cinema. In spite of this, some of us prefer enjoying our night walk until two o’clock. When we finished walking, we went to sleep.

de qualiaalba